>No més CIEs. No més sofriment inútil

No més CIEs. No més sofriment inútil

Unes 200 persones s’han reunit aquest dissabte 19 de gener davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Era la cinquena edició d’una vetlla de pregària que organitza el grup de visites al CIE de la Fundació Migra Studium (Servei Jesuïta a Migrants), i que va comptar amb l’adhesió d’una vintena d’entitats. També a Madrid (Pueblos Unidos i la xarxa Migrantes con Derechos) i Sevilla (la Delegación Diocesana de Migraciones) van organitzar actes semblants amb el mateix lema #NoMésCIEs #NoMásCIEs.

La vetlla insistia de nou en el caràcter profundament injust dels CIEs, i alertava sobre la intenció de l’actual govern d’obrir-ne de nous. Tal com es va llegir en la benvinguda els CIEs provoquen un sofriment inútil i estan construïts expressament per humiliar, criminalitzar i estigmatizar el conjunt de la població migrada, intentant formar en l’opinió pública la idea que només s’expulsa a delinqüents perillosos. Davant d’això la vetlla reivindicava la dignitat de les persones “sense papers”, dels sol·licitants d’asil, dels apàtrides… una dignitat que tenen pel sol fet de ser persones.

La primera part de la pregària va consistir en la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament.  Els casos de Salah, Mamadou, d’Alí, Kiri i altres històries anònimes. Tots aquests testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, ressonaven el dolor, la dignitat i la determinació. “Sempre he actuat en el ‘camí recte’ ho vaig aprendre dels meus pares i de la meva religió.  Per això sento molta vergonya d’estar en una presó” diu Salah que portava gairebé vint anys vivint a Lleida, i que va ser expulsat a un país amb el qual ja no tenia cap relació. O la veu de Kiri “Arribem a un món de paraules escrites en paper mullat, “welcome” “benvingut”, paraules que vesteixen de bondat una situació d’injustícia. La meva vida des de que vaig arribar va ser solitària, pendent sempre del risc de ser expulsat”. O el drama d’un noi de Guinea Conakry que va perdre el germà petit en el trajecte.

A la segona part de la pregària, es van llegir textos religiosos de la bíblia i de l’Alcorà. La pregària va acabar amb la lectura de l’evangeli (Mt 25, 35) “Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir “, amb l’encesa d’espelmes i amb el cant de Parenostre.

La fredor del capvespre,  la fredor dels murs, de les tanques i la llunyania del lloc van servir per tots els qui es van acostar a la Zona Franca, per prendre consciència d’un dels molts forats negres d’injustícia i patiment que genera el nostre món. D’aquesta fredor, però,  en sortia el crit unànim: No més CIEs, no més sofriment inútil.

2019-02-04T15:33:50+00:00