Reflexió "Retallem les retallades" a càrrec de Romà Fortuny

Trobada diocesana en la Jornada Mundial de les Migracions

El passat 2 d’octubre, representants de vàries entitats que conformen el Secretariat per als marginats es van trobar al CEP per a iniciar les activitats d’aquest curs. El tema escollit enguany era “Retallem les retallades” i després d’una pregària inicial en Romà Fortuny ens va fer una introducció al tema de la que els oferim un resum.

En Romà a partir de la pregària:

"He vingut a calar foc":
a encendre les consciències adormides, a airejar els caps saturats,
a aixecar els ànims dels caiguts, a donar força als desanimats.
Per això he vingut i per això us envio:
a alenar, a estimular, a animar als trepitjats,
a reconfortar els esforçats, a enfortir el ble que fumeja,
a calar foc, diu el Senyor.
"He vingut a calar foc":
el meu foc, foc que crema sense consumir-se,
foc que il·lumina tota persona, foc que crema els cors,
foc que és llum en la foscor, foc que brilla en la tenebra.
Per això he vingut, i per això us envio: a cremar, a incendiar,
a ser llum, a brillar, a il·luminar, a calar foc, diu el Senyor.

Comentà que no hi ha grans solucions per afrontar aquesta terrible realitat i cal veure com ens situem. Cal fer camí amb la gent, no només ajudar. En Romà explicà que ha viscut la immigració dels anys 70. Ells van començar des de la pobresa extrema i van prosperar (ara tenen pisos i fills que han estudiat).

Després va fer un viatge a Sudamèrica on es va adonar que tan els homes del primer món com el del tercer junts poden fer un món diferent, si no, cadascú fa el que pot. En aquest viatge, organitzat per una organització vinculada a l’ONU sobre el desenvolupament social del món. És buscava el protagonisme dels més vulnerables acompanyats per nosaltres. En el viatge va tenir una experiència on va descobrir que cal buscar aquest protagonisme. La gent de Xiapes (zona que va visitar) tenien un conflicte obert entre l’Església d’allí, la oficial i l’administració d’allà. Però la seva pobresa, la seva cultura ancestral i el fet que l’Església d’allí els donés protagonisme en el conflicte va fer que el conflicte es ressolés. En Romà explica que arran d’aquesta experiència va entendre que els pobres del món són els que han de transformar el model que no els deixa créixer. La joventut es deixa portar pels mitjans de comunicació i els costa més assumir aquest protagonisme.

Opina que si l’Església no segueix el camí de l’Esperit Sant decaurà com a institució fins que no segueixi el camí de l’Esperit de Jesús.

Després d’explicar aquesta experiència personal, es centrà en la imatge que ens presenta Lluc de Jesús “embolcallat en bolquers i ajagut en una menjadora”. Quan ens trobem amb gent marginada, inútil, en situacions dures es poden assimilar als excedents que cal fer fora. Però ens fan veure que Jesús està en la menjadora embolcallat en bolquers que simbolitzen allò que no es vol, els excedents.

Nosaltres posem a Jesús hem posat Jesús en la Custòdia, ens deia en Romà, però Ell és abaix. Quan els rebutjats creuen en tu, t’hi pots acostar. Jesús ens parla des dels bolquers i cal que l’escoltem. Podem creure que els pobres són fràgils, violents, creen bandes, tenen el mal però des de les Beneurances sabem que “Feliços els pobres perquè d’ells és el Regne dels Cels” . Les Benaurances s’acompleixen ens els que, malgrat la dura vida, són serens i tenen esperança d’una realitat més forta que la injustícia que els fa viure. Jesús no pot dir feliços als altres ja que no ho poden saber. Jesús és amb ells amb constància. Pateix amb ells i els COMPADEIX amb la seva força transformadora. Els fa canviar el món. Sempre hi ha perspectiva amb la Llum ja que és el Déu de la vida.

Els pobres d’aquí estan marginats, “són els excedents d’aquest món”, comentaven els assistents a la reunió (algunes persones són desnonades i queden al carrer per acomplir una llei hipotecària que els porta a la marginació,...). Cal estar per cada persona que pateix, tractar-la amb igualtat. Si creus en l’exclòs, aquest haurà tingut una experiència de Jesús. Cal que la gent tingui la confiànça dels altres i per tant no treballar per a ells, si no acompanyar, creure, viure i estar amb ells.

Actualment en Romà passa la meitat del seu temps a Xiapes i l’altre treballant a Emaús (És un moviment de solidaritat internacional el principi fonamental és servir primer a qui més pateix, sigui qui sigui, sense cap tipus de discriminació. El moviment està format per 306 associacions repartides per 36 països d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa), en un centre que hi ha a Catalunya. Dins aquesta organització el primer que es fa quan un s’hi atança és donar-li la clau d’entrada amb tota la confiança del món.

Eva Palau
Coordianadora del Secretariat pels marginats de l’Arquebisbat de Barcelona.