La Plataforma d'entitats cristianes denuncia les deficiències dels CIE i reclama el seu tancament o reformes urgents

Trobada diocesana en la Jornada Mundial de les Migracions

El dimarts 24 de gener es va celebrar l’acte: Què són els Centres d’Internament d’Estrangers i què hi està passant, convocat per la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, per presentar el seu posicionament i denunciar la realitat que es viu als CIE d’Espanya.

 
La sala estava plena a vessar per escoltar les experiències de Cristina Manzanedo, coordinadora de l’Informe “Mirada tras las rejas” de l’ONG Pueblos Unidos, sobre el CIE d’Aluche (Madrid), i la Cristina Fernández, membre de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, que ha participat en l’elaboració de l’Informe de la xarxa Migreurop sobre 4 centres espanyols, entre ells, el CIE de la Zona Franca de Barcelona.
 

Cristina Manzanedo va explicar que Pueblos Unidos és una entitat que treballa des de fa molts anys amb població immigrant i va conèixer la realitat del CIE d’Aluche a través del que els explicaven els familiars de les persones que estaven retingudes. Les seves històries parlaven d’unes condicions de vida sense cap garantia, així com la vulneració de drets fonamentals. Davant aquestes informacions, van decidir contactar amb el CIE per poder comprovar la situació dels interns. Durant l’any 2009, membres de l’entitat hi van poder entrar i el que van veure era tan greu que, l’any 2010, van demanar al Ministeri de l’Interior permís per poder-hi entrar com a entitat social. Diverses vegades se’ls va denegar però, finalment, aquell mateix any van rebre una bona notícia: es van constituir uns jutjats que tenien la funció de vigilar i controlar les deficiències d’aquests centres. L’any 2011, un d’aquests jutjats va demanar al Ministeri de l’Interior que complís la llei i hi deixés entrar les organitzacions socials. Durant la seva exposició va denunciar que en aquests centres hi havia recloses persones amb un perfil més ampli i heterogeni que el que defineix el marc legal dels CIE, ja que a més de persones sense permís de residència i treball, gent amb condemnes penals i sense arrelament social, hi van trobar persones amb fills menors, arrelades a la societat d’acollida, que no havien comès cap delicte ni cap acció que comportés dany social o a tercers, i que simplement aspiren a viure millor o amb dignitat. Va explicar que són uns espais gestionats pel Cos Nacional de Policia on hi prevalen els criteris de control i seguretat, enfront els drets i necessitats de les persones, i on les persones recloses no reben cap tipus d’informació sobre com està el seu cas, no saben si les expulsaran o no, ni quan, per tant, no saben quin serà el seu futur. Aquesta desinformació els genera molta angoixa i patiment. Cristina Manzanedo també va explicar que es respirava “por dels interns cap a la policia, tensió i violència”, i alguns d’ells els van explicar els maltractaments que havien patit. En aquests casos mai s’ha aplicat un càstig a l’agressor perquè molts policies porten les plaques identificatives poc visibles, fet que impossibilitat que la víctima pugui identificar-los i, a més, la fiscalia mostra molt poc interès per aclarir els fets.
 

Davant d’aquestes i altres vulneracions de drets de les persones internes, Cristina Manzanedo va exposar els canvis que demanen per millorar aquests centres, com és aplicar un model de gestió mixta entre el Cos Nacional de Policia i funcionaris que depenguin del Ministeri de Treball i Seguretat Social. L’elaboració d’un reglament garantista, en el qual també pugui participar la societat. Que es potenciï la figura dels jutjats de vigilància i control per assegurar una veritable tutela judicial. I l’eliminació de la Circular 1/2010 de la Comisaría general de Extranjería y Fronteras, que “empara les batudes d’acord al perfil racial de les persones i no pas vinculades a actes violents”, fet que obre les portes dels CIE a persones que no hi haurien de ser.


L’acte va continuar amb la intervenció de Cristina Fernández, qui va presentar la situació del CIE de la Zona Franca i va explicar que, a diferència del que ha aconseguit Pueblos Unidos a Madrid, “cap entitat social ha obtingut permís per entrar en aquest CIE, per tant, l’única via d’accés és fer visites com fan els familiars, amb les restriccions que això comporta”. Va continuar explicant que les visites s’han de fer a través de mampares, sense contacte físic i, si hi ha presència de menors, aquests es poden apropar o no al seu familiar depenent del criteri del policia. Davant d’aquests fets, Cristina Fernández denunciava que “no hi ha cap jutge encarregat de suplir la manca d’un reglament sobre els CIE, per tant, això provoca que els espais d’impunitat en aquests centres sigui la norma”.
 

Després de les intervencions de les dues ponents, es va llegir el manifest elaborat per la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, en el qual van fer una crida a la societat per exigir al Govern espanyol que es tanquin aquests Centres d'lnternament o, en el seu defecte, s'aprovi un reglament regulador que corregeixi totes les seves deficiències, tal com exigeix la Llei, i que es prenguin totes les mesures adequades a fi que en aquests centres es respecti plenament la dignitat i els drets de les persones que hi són internades. Per últim, les entitats membres de la Plataforma van mostrar la seva disponibilitat a oferir atenció social, humana i religiosa en el CIE de Barcelona.