La pobresa avui: presentació del llibre “Tan pobres com som” de Oriol Xirinachs

IMG-20170521-WA0002

El dia 20 de maig, organitzada per la Delegació de Pastoral Social, va tenir lloc als locals de Sant Pau del Camp la trobada “La pobresa avui”. La trobada va tenir dues parts. La primera va consistir en la ponència de Eduard Sala, responsable d’acció social de Càritas diocesana de Barcelona, titulada “Trets característics de la pobresa a casa nostra”, i la segona la presentació de la reedició del llibre de Oriol Xirinachs, “Tan pobres com som”.

Eduard Sala va començar la seva ponència a partir de l’article de Roger Senserrich, “La pobreza es una mierda” en el qual l’autor explica la seva experiència col·laborant a una petita ONG a New Haven (Estats Units) que assistia a persones que vivien en la precarietat i que tenien dificultats per pagar els rebuts dels subministraments bàsics. En l’article s’explica com una dona, acompanyada dels seus dos fills, el va anar a veure per demanar si es podia apuntar per a l’assegurança mèdica i per a obtenir cupons d’aliments. L’autor comenta que quan la dona li va comentar que pagava cada mes una factura molt elevada per poder veure la televisió per cable, ell es va enfadar molt i la va renyar…

Tanmateix, reconeix, la va jutjar imprudentment. La dona es va quedar mirant-lo fixament i li va dir que tot i que sabia que pagava un luxe era l’única forma de que ella i els seus fills poguessin desconnectar durant uns moments de la seva situació. La dona era mare soltera, amb dos fills, tenia dues feines precàries, no podia pagar el lloguer del seu pis i no comptava amb cap ajut. Veure la televisió era per a aquella dona l’únic moment en que podia oblidar el seu sentiment de fracàs i trencament interior.

Ser pobre, diu l’article, és no poder fer res en absolut. És viure en estat de “shock”, en un estat d’angoixa i por constant, només preocupat per com poder sobreviure aquell dia, incapaç de prendre les decisions més adequades a llarg termini i de prestar atenció quan algú altre li tira en cara els seus errors.

IMG-20170521-WA0003

L’autor cita el llibre de Senil Mullainathan i Eldar Shafir, The New Science of Having Less and How it defines our lives. L’estudi explica quina és la raó per la qual els pobres prenen decisions que ens poden semblar irracionals. La raó és que l’estrès que els hi provoca la seva situació límit pot arribar a disminuir el seu coeficient intel·lectual fins a un 15%. Seria l’equivalent a haver de prendre decisions després d’una nit sense dormir.

Parlar de pobresa, conclou l’article, no és només, per tant, dormir en pisos petits, o menjar malament o viure en un barri problemàtic… És viure en una situació de por i angoixa constants, sovint sol, sense que ningú et presti atenció.

Eduard Sala ens va comentar també quins són els fils que ens fan estar lligats a la societat i ens constitueixen com a persones en el món: 1) Els ingressos; 2) La formació; 3) Tenir una feina; 4) Tenir un habitatge; 5) La salut física i mental; 6) Disposar d’una xarxa de relacions; 7) Gaudir de drets socials.

Moltes persones de la nostra societat han quedat excloses d’aquests fils i han “caigut” fora de la societat. Les estadístiques ens ho mostren. A Catalunya hi ha un 19% de persones en risc d’exclusió. En cinc anys el sou dels treballadors més pobres ha disminuït un 9%. Tot i que la situació econòmica ha millorat al nostre país la pobresa no ha disminuït, sinó que s’ha fet estructural. La por ha fet que molts treballadors acceptin treballs amb sous molt baixos. Un 10% dels treballadors viu amb sous precaris i té treballs indignes. Els sous més baixos són els que més s’han retallat (un 28%). A més, només un terç dels treballadors que es troben a l’atur cobra algun tipus de prestació. Espanya és el país amb més desigualtat econòmica de la Unió Europea, després de Romania i Sèrbia. Actualment el 81% dels desnonaments es produeixen en els habitatges de lloguer.

Els estralls que aquesta situació ha produït en la salut de les persones és enorme. La crisi ha fet que les entitats que lluiten per eradicar la pobresa, com Càritas, hagin fet un pas enrere en la seva tasca. S’han convertit en “donadors” en tornar, empesos per les circumstàncies, a actuar d’una manera merament assistencial per tractar de pal·liar els terribles efectes de la crisi econòmica. S’han convertit en “còmplices” del sistema econòmic ja que han evitat el conflicte social convertint-se en entitats assistencials i deixant de buscar respostes comunitàries a la crisi.

Hem de trencar aquesta dinàmica i potenciar la reciprocitat, establint de nou vincles inclusius que facin que aquestes persones tornin a formar part, novament, de la comunitat humana. Ens hem d’interrogar si som capaços de que els exclosos puguin participar realment en la nostra societat.

Eduard Sala conclou citant el sociòleg Ray Oldenburg. Ray Oldenburg va crear el terme “els tercers llocs” per parlar d’aquells llocs que donen identitat i pertinença. El primer lloc és la casa entesa com una llar, el segon lloc es la lloc de treball i els tercers llocs, són aquells espais que permeten la interrelació entre les persones, on tothom hi és convidat. Són les associacions, els moviments, les biblioteques… Un dels reptes més importants que ens hauríem de plantejar és la creació de nous tercers llocs que acullin els exclosos de la nostra societat.

IMG-20170521-WA0005

A la segona part de la trobada es va presentar la reedició del llibre de Oriol Xirinachs “Tan pobres com som”. Tot i que ja fa uns quinze anys que es va publicar, el contingut del llibre és encara de plena actualitat, degut a la situació de crisi en què ens trobem.

La primera persona de la taula que va prendre la paraula va ser Pilar Malla, vice-presidenta del Centre Català de Solidaritat. Pilar Malla va iniciar la seva intervenció comentant que en el llibre de Oriol Xirinachs es mostra el Déu del Magnificat que “omple de béns els pobres” (Lc 1,53). També ens va dir que el llibre ensenya a mirar per aprendre a estimar i ens ajuda a tenir una mirada amorosa i intel·ligent vers les persones, especialment els més pobres. L’autor ens demana mirar cordialment els altres sense obviar dins d’aquesta mirada una dosi de bon humor.

El llibre ens fa ser contemplatius, ja que ens ajuda a trobar l’alè de Déu present a cada persona i especialment en els pobres, i ens ensenya que tots nosaltres som també pobres i necessitats dels altres. “Tan pobres com som”, va concloure, és com un petit tresor que ella sovint redescobreix i que constitueix una lectura fresca, amena i evangèlica.

En segon lloc, va parlar Daniel Jover, membre del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia. Daniel Jover va comentar que havia llegit el llibre per primera vegada fa deu anys i que el text li va suggerir un text de Pere Casaldàliga que diu: “Al final del camí em diran: Has viscut? Has estimat? I jo, sense dir res, Obriré el meu cor ple de noms”. I és que el llibre de Oriol Xirinachs està ple de noms que són fruit de la mirada del cor, d’un cor treballat des de la “cordura”, el coratge i la cordialitat.

L’autor, continua Daniel Jover, ha trenat uns textos amb diferents colors i formes, teixint les seves vivències i convivències amb els pobres. El text traspua alegria i una fina ironia totalment allunyada del sarcasme. El llibre reflexa l’honestedat del seu compromís amb els pobres i està ple d’agraïment i joia malgrat la duresa de les situacions que exposa.

Oriol Xirinachs, ens diu Jover, sap mirar la vida amb discreció i manifesta sovint una actitud de sorpresa davant de la realitat. El llibre és una aposta forta per la interioritat, un compromís per la solidaritat i un elogi de la sobrietat.

En tercer lloc, va parlar l’autor, Oriol Xirinachs, el qual va comentar que després d’escriure aquests textos va experimentar un sentiment de “respecte” motivat per la possibilitat que en algun moment hagués pogut prendre “el nom del pobre en va”. Certament, va dir, es parla molts dels pobres i de vegades podem dir “Feliços els pobres…” d’una manera cínica, fer una lectura espiritual de la pobresa, oblidant-ne la lectura profètica, i acabar defugint les persones concretes i les seves necessitats.

En el llibre hi ha alegria, l’alegria de l’Evangeli entès no com una moral sinó com un anunci joiós. Oriol va destacar la importància de saber mirar-nos des dels pobres, descobrint les nostres pobreses humanes. Si som capaços de tenir aquesta mirada, no caurem en el paternalisme.

Finalment l’autor va agrair les intervencions de Pilar Malla i Daniel Jover per haver-lo ajudat a descobrir en el seu llibre trets dels quals ni ell mateix n’era conscient. També va reconèixer la tasca de Salvador Bacardit, (Delegat de Càritas de Barcelona) i Josep M. Jubany (Delegat de Pastoral Social de l’Arquebisbat), el seu ajut per tirar endavant el seu llibre, i al dibuixant Cesc, pels dibuixos de l’edició.

La trobada va finalitzar amb la intervenció de Josep M. Jubany, Delegat de Pastoral Social el qual després d’agrair les intervencions de tots els que havien participat a la trobada va subratllar que en “Tan pobres com som” els pobres tenen nom i que l’obra de Oriol Xirinachs és una mirada sobre els pobres que ens ensenya a mirar-nos a nosaltres mateixos i a no fer servir el nom dels pobres en va.

IMG-20170521-WA0001