El Papa renta els peus a 12 reclusos de Paliano

Papa-1

Homilia del Papa Francesc

Presó de Paliano (Frosinone), Dijous Sant, 13 d’abril de 2017

 

Es trobava Jesús en l’últim sopar, diu l’Evangeli “sabent que havia arribat la seva hora de passar d’aquest món al Pare”. Sabia que havia estat traït i que seria entregat per Judes aquella mateixa nit. “Havent estimat els seus, que eren al món, els va estimar fins a l’extrem”.

Déu estima així: fins a l’extrem. I dona la vida per cadascú de nosaltres, i es gloria d’això, i vol això perquè Ell és amor: “Estimar fins a l’extrem” no és fàcil perquè tots nosaltres som pecadors, tots tenim límits, defectes... Tots sabem estimar però no som com Déu que estima sense mirar les conseqüències, fins a l’extrem. I posa un exemple: per fer veure això, Ell que era “el cap”, que era Déu, renta els peus als seus deixebles. Això de rentar els peus era un costum que es feia, en aquella època, abans de dinar i de sopar, perquè no hi havia asfalt i la gent caminava sobre la pols. Per tant, un dels gestos per a rebre una persona a casa, i també per a menjar, era rentar-li els peus. Això ho feien els esclaus, ho feien aquells que estaven esclavitzats, però Jesús ho inverteix i ho fa Ell. Simó no volia fer-ho, però Jesús li va explicar que era així, que Ell havia vingut al món per a servir, per a servir-nos, per fer-se esclau per nosaltres, per donar la vida per nosaltres, per estimar fins a l’extrem.

 

Avui, al carrer, quan arribava, hi havia gent que deia:”Ve el Papa, el cap de l’Església…”. El cap de l’Església és Jesús; no fem bromes! El Papa és la figura de Jesús i jo voldria fer el que Ell va fer. En aquesta cerimònia, el sacerdot renta els peus als fidels. És una inversió de la lògica: aquell que sembla el més gran ha de fer la feina de l’esclau, però per sembrar amor.

Per a sembrar amor entre nosaltres, no us dic que avui us renteu els peus els uns als altres: seria una broma. Però el símbol, la figura sí: us diré que si podeu ajudar, fer un servei, aquí, a la presó, al company o a la companya, feu-lo. Perquè això és amor, això és com rentar els peus. I ser servent dels altres. Una vegada els deixebles discutien entre ells sobre qui era el més gran, el més important. I Jesús els digué: “Aquell qui vulgui ser important, ha de fer-se el més petit i el servidor de tots”. I això és el que Ell ha fet, això fa Déu amb nosaltres. Ens serveix, és el servidor. Tots nosaltres, som gent pobre ¡tots! Peró Ell és gran, Ell és bo. I Ell ens estima tal com som. Per això, durant aquesta cerimònia pensem en Déu, en Jesús. No és una cerimònia folklòrica: és un gest per a recordar el que Jesús ens ha donat. Després d’això prengué el pa i ens donà el seu Cos; prengué el vi, i ens donà la seva Sang. I així és l’amor de Déu. Avui, pensem només en l’amor de Déu.