El dia 25 de març serà beatificada la primera dona gitana, juntament amb 114 màrtirs de Almeria

emilia gitana martir portada

Es tracta de la serventa de Déu Emilia Fernández (Tíjola, 13 d’abril de 1914 – Almeria, 25 de gener de 1939). Els seus pares, ambdós gitanos, la van batejar només néixer a l’església parroquial de santa Maria, al seu poble. Educada en els costums de la seva raça, li van ensenyar l’ofici de confeccionar cistells d’espart per a guanyar-se la vida honradament.

Tot i que estava enamorada de Juan Cortés Cortés, també gitano, no podia contreure matrimoni per la persecució religiosa. Finalment, es van unir a primers del 1938 i ella va quedar encinta. Per a deslliurar el seu marit de participar en la Guerra Civil, va untar els seus ulls amb sulfat i van declarar la seva inutilitat. No va trigar en ser detinguda i, malgrat el seu estat, va ingressar a la Presó de Dones de Gachás Colorás a Almeria el 21 de juny de 1938. Va ser jutjada i condemnada a sis anys de presó el 8 de juliol.

La seva companya a la presó, Maria de los Ángeles Roda, explicava: “Recordo la figura de l’Emilia, aquella gitana d’ulls negres i molt grans, alta, amb el cabell tirant i un monyo al clatell, que ens cridava poderosament l’atenció pel seu estat de gestació, ja que allà totes estaven molt primes per la falta de menjar. Amable, parlava fluixet, i era a més a més molt respectuosa i religiosa”.

Admirada per l’ajut que li oferien algunes preses catòliques, va demanar que l’instruïssin en el res del Rosari. La cruel directora de la presó, en adonar-se de la seva devoció, va prometre afavorir-la si denunciava els seus catequistes. En negar-se la serventa de Déu, va ser aïllada en una cel·la i sotmesa a maltractaments durant el seu embaràs.

El 13 de gener de 1939 va donar a llum a una nena i, després del part, li van negar qualsevol assistència mèdica. Com escriu el prevere Gallego Fábrega: “Durant el matí del dia 25 va acabar el martiri de la bonica gitana de 23 anys, que va morir abandonada i sola, però sense denunciar el seu catequista, malgrat totes les pressions a les que va estar sotmesa”. Tot i que les seves companyes van batejar la filla, les autoritats se la van emportar i mai es va saber res d’ella.