Nota de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants

logo plataforma

Des de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants continuem atents i preocupats davant la dramàtica realitat dels milers de persones que, fugint dels conflictes armats, la violència i la inseguretat, tracten d’obtenir refugi o residència a Europa.


Ens commou profundament el sofriment d’aquestes persones i la mortalitat que continua encara produint-se a la mediterrània. I ens preocupa l’actitud i la política dels governs europeus, que
segueixen sense actuar d’acord amb les seves obligacions legals i morals de donar protecció i acolliment a aquestes persones i de contribuir més decididament a posar fi a les diferents causes que
produeixen aquest èxode. Observem com, més aviat, la seva prioritat és una política, ben discutible, consistent a usar tercers països com a barrera, a canvi d’ajuts econòmics (Turquia, Níger, Nigèria,
Senegal, Mali, Etiòpia...).
Pel que fa al Govern espanyol, volem recordar que l’any passat es va comprometre formalment davant d’Europa a acollir, fins l’any 2017, 1.449 persones refugiades pel procediment anomenat “reubicació” (és a dir, de persones ja assentades a països de la Unió Europea) i 15.888 pel denominat “reassentament” (persones procedents de països extracomunitaris).
A hores d’ara, octubre de 2016, Espanya no ha complert ni amb un 4% del que s’havia compromès.
Malgrat l’enorme solidaritat que mostra la població i els programes impulsats per moltes ONG i administracions públiques locals i autonòmiques, els refugiats acollits procedents d’altres països de la
Unió es limita a 50 persones provinents d’Itàlia i 313 des de Grècia. Pel que fa a reassentaments, només s’ha acollit 57 persones procedents de Turquia i 222 del Líban.
La resposta espanyola, i en general europea, contrasta enormement amb l’esforç que fan països com el Líban, un país amb poc més de 6 milions d’habitants on hi viuen més d’un milió de refugiats, sobretot
sirians. Aquesta situació suposa un repte per totes dues parts: d’una banda els refugiats es troben amb restriccions fortes quant a accés al mercat laboral, un fet que els porta a una vulnerabilitat més acusada; de l’altra banda, el govern libanès fa front com pot a un augment sobtat de la població del 17%. Per tant, la única solució viable és el reassentament a altres països, en particular de la Unió Europea.
És per això que, un cop més, demanem al Govern d’Espanya, que acceleri les actuacions necessàries per donar compliment als compromisos signats i, en definitiva, assumeixi la responsabilitat
internacional de solidaritat que ens pertoca enfront d’una situació de patiment humà d’aquesta magnitud.
Alhora, reiterem un cop més la nostra demanda al conjunt dels governs i institucions de la Unió Europea per tal que assumeixin com una prioritat la promoció de la pau i el desenvolupament del
món i actuïn veritablement guiats pels principis de protecció dels drets humans, la solidaritat i l’hospitalitat, que són valors fonamentals que es troben en l’arrel del projecte europeu.
20 d’octubre de 2016
ACO, CARITAS DE BARCELONA, CONVIVIM, FUNDACIÓ BENALLAR, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, OBRA SOCIAL DOMINGO SOLÀ (EKUMENE), ACAT, FUNDACIÓ
ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA STUDIUM, FUNDACIÓ LA SALUT ALTA, FUNDACIÓ PERE TARRÉS, GOAC DE BARCELONA-SANT FELIU, JOC, JUSTÍCIA I PAU, MOVIMENT DE PROFESSIONALS CATÒLICS DE BARCELONA, FUNDACIÓ VIARANY, MANS UNIDES, CVX-C COMUNITAT DE VIDA CRISTIANA A CATALUNYA, COMUNITATS ADSIS DE BARCELONA, URC (UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA